Cada dia arribava tard a classe, però això és el que va fer fixar-me en ella, a part dels seus pits. Es deia Érika i cada cop que entrava per la porta em deixava bocabadat. Potser no era tan espectacular, però era just el meu prototip, va ser atracció total des del primer cop que la vaig veure.
Amb lo tímid que era no m’atrevia a dir-li res, la mirava però mai feia el pas de presentar-me. Casualitats de la vida, em va tocar fer amb ella les pràctiques d’electromagnetisme. Era la meva ocasió, ara li parlaria si o si.
Va arribar el dia de la pràctica i, mentre fèiem el treball, li anava dient tonteries,